No a tot!

L’altre dia em preguntava quin deu ser l’origen dels canalons a la nostra tradició culinària catalana. Sense cap esforç d’investigació vaig arribar a la conclusió, que en un país on tenim de tot, a on la història ha fet que ho aprofitéssim tot per anar tirant, i a on els seus ciutadans estan acostumats a passar pel tub, no podia ser d’altre manera el nostre menjar típic que un farcit on si barreja tota la carn que es té, i es caragola suaument fins obtenir el canaló volgut.
Jo no sé si d’aquest fet culinari se’n pot deduir res de profit, i que no sigui una bajanada, però diria que en el moment que vivim el canaló ens hauria de recordar que estem acostumats a ser un país marcat per fer de la barreja la nostra pròpia pasta, i que tot i que acostumem a passar pel tub, també ho sabem dissimular i amorosir amb la millor salsa gratinada.
Això del tub dóna per molt, sens dubte, però em sembla que la prudència em reclama en aquestes dates no estendre-m’hi massa.
Estimats, el nostre país tot i ser petit està farcit de abundants sorpreses. Fa uns dies baixant de la muntanya de Montserrat em vaig reafirmar en el meu convenciment d’això que us dic. En un dels revolts, i a mig camí d’una cinglera, vaig divisar en una antiga tanca publicitària un manuscrit de pintura blanca. Un escrit esponerós, lluent sobre un fons brut i fosc del rovell que sostenia altiu un profund missatge. Aquella tanca encara avui proclama als quatre vents, clarament, reivindicativament, lliurement l’eslògan, contundent de: No a tot!
No a tot!, quina força aquesta concatenació de lletres, No a tot!
Podeu imaginar la meva grata sorpresa davant un eslògan tan potent com aquest. De qui ha estat la idea? De quin partit? Quina ideologia si amaga?
Ja podeu imaginar que els instints filosòfics d’aquest jove ciutadà és van animar joiosament. No sé si tenia més força per mi el No o el tot o la unió de les dues paraules, qui sap. Però si que vaig arribar a una conclusió, qui hagi escrit l’eslògan, no fa altre cosa que contribuir que aquest país i la seva gent no sigui mai autònoms ni feliços, sinó que continuïn sent com un canaló i la seva pasta. Bon cap de setmana!